Iniciar una conversa sobre conducció segura amb una persona gran, especialment si és el pare o la mare, no és fàcil. És normal que ens preocupi no ofendre-la o desautoritzar-la. Si vols preservar-ne la llibertat i la mobilitat, i alhora assegurar-ne la seguretat i la de la resta d’usuaris de la mobilitat, hi ha maneres d’abordar conjuntament la qüestió d’una forma positiva i tranquil·la.

• Comunica’t amb el teu familiar d’una manera respectuosa i oberta. A ningú no li agrada la idea de ser titllat de conductor perillós, per tant, evita fer generalitzacions sobre les persones grans que condueixen o treure conclusions sobre les seves habilitats o capacitats al volant. Sigues assertiu, no l’infantilitzis i posa l’accent en les solucions per ajudar-lo a mantenir la seva seguretat i, al mateix temps, la seva mobilitat.
• Evita una conversa multitudinària. Estableix el diàleg entre el familiar gran que vols ajudar i tu mateix. Convocar tota la família a la conversa pot irritar i angoixar la persona gran, que es pot sentir jutjada gratuïtament. Tria el millor moment. Si ho fas just després d’un accident o d’una multa el pots fer sentir culpable.
• Preserva la seva privacitat. Demana sempre permís al teu pare/mare/familiar abans de parlar amb el seu metge, amics o veïns sobre el seu comportament al volant.
• No facis prejudicis. Posa el focus en les dades i fets disponibles, com són l’estat de salut, els medicaments que pren, o si el teu familiar gran ha tingut alguna multa o topada darrerament. No acusis la persona gran de ser un perill al volant ni decideixis unilateralment que ha de deixar de conduir. Centra la conversa en la seguretat viària i a decidir conjuntament les passes a seguir perquè es continuï movent amb autonomia i seguretat.
• Sigues pacient i atén les seves necessitats i arguments. Les decisions no es poden prendre amb rapidesa o forçant-les. El procés pot ser relativament llarg, ja que comporta una reflexió i valorar alternatives per mantenir el dret a moure’s amb llibertat i autonomia.