L’augment de l’esperança de vida fa que cada cop més persones grans gaudeixin de bona salut i, en conseqüència, vulguin i puguin ser actives i moure’s fins a edats molt avançades. Les persones grans, sobretot a partir dels 75 anys, són més fràgils, poden tenir certes pèrdues cognitives i físiques associades a l’edat i, per tant, presenten un risc de patir lesions en cas d’accident de trànsit més elevat que la mitjana de la població.
La possibilitat d’haver de limitar la conducció, o fins i tot deixar de conduir, és viscuda per molta gent com una pèrdua d’autonomia, d’activitat i de llibertat de moviments. Per això, és important que la família i l’entorn proper pugui involucrar-se i acompanyar la persona gran en el procés d’autoavaluació i de presa de decisions sobre la conducció i les alternatives possibles.
Hi ha dos primers senyals d’alarma que cal tenir en compte:
Comparteix amb la persona gran les eines d’autoavaluació i els exercicis d’habilitats cognitives d’aquesta web. En funció dels resultats podria ser aconsellable visitar un neuròleg perquè determini possibles restriccions o limitacions a la conducció.