L’augment de l’esperança de vida fa que cada cop més persones grans gaudeixin de bona salut i, en conseqüència, vulguin i puguin ser actives i moure’s fins a edats molt avançades. Les persones grans, sobretot a partir dels 75 anys, són més fràgils, poden tenir certes pèrdues cognitives i físiques associades a l’edat i, per tant, presenten un risc de patir lesions en cas d’accident de trànsit més elevat que la mitjana de la població.

La possibilitat d’haver de limitar la conducció, o fins i tot deixar de conduir, és viscuda per molta gent com una pèrdua d’autonomia, d’activitat i de llibertat de moviments. Per això, és important que la família i l’entorn proper pugui involucrar-se i acompanyar la persona gran en el procés d’autoavaluació i de presa de decisions sobre la conducció i les alternatives possibles.

Hi ha dos primers senyals d’alarma que cal tenir en compte:

• La persona gran conductora ha estat multada o advertida repetidament en els darrers dos anys. L’augment de multes pot pronosticar un major risc d’accidents.
• La persona gran conductora s’ha vist involucrada en dues o més col·lisions en els dos darrers anys. Les topades lleus per darrere, els cops o les ratllades aparcant i les col·lisions laterals lleus en canviar de carril de circulació són els incidents més comuns en conductors que tenen pèrdues cognitives i, per tant, menor percepció i menor temps de reacció.